diumenge, 23 de setembre del 2018
Hola, de nou!
divendres, 16 de desembre del 2011
Un documental, per acabar
Des del principi del pràcticum volia penjar un documental sobre aquest tema que vaig veure fa temps a internet (el setembre passat el van tornar a emetre per la TV). Es titula "Palabras al viento" del programa de documentals DocumentosTV. Acabo de tornar-lo a veure, perquè no el recordava gaire i per fer-ho amb coneixement de causa. L'he vist i sobretot l'he sentit amb una altra mirada i amb una altra oïda, m'ha tornat a impactar des del coneixement que ara tinc.
Considero que és un programa que està ben documentat i que s'explica prou bé aquest trastorn. Així i tot, tal i com el document diu, encara hi ha molts mestres que no entenden el trastorn de la dislèxia i el retard lector i la seva variabilitat, per desconeixement. Mentrestant molts nens i nenes, molts adolescents no diagnosticats i sense reeducació pateixen una escolaritat dificil perquè no poden aprendre al mateix ritme, perquè els hi falla l'automatizació de la lectura i escriptura.
El protocol de detecció que ha publicat la Generalitat de Catalunya obre una esperança per als alumnes i les famílies afectades, espero que mica en mica la dislexia es vagi desmitificant, desitjo que hi hagi un interès major, un major coneixement i un tractament adient des de les escoles. Curs rere curs, sempre ens trobarem amb alumnes dislèxics, davant d'aquesta realitat alguna cosa hem de fer. Espero poder aportar el meu granet de sorra.
La darrera setmana
Com he dit a l'anterior entrada, aquesta setmana he estat passant les proves inicials per detectar el perfil dels casos seleccionats. He passat les següents proves a un grup d'alumnes de 1r i 4t:
• Memòria de treball (Wisc-IV)
• TONI-2 (prova d'intel·ligència no verbal)
• Noves lectures de text amb anàlisis dels errors
• Comprensió oral del PROLEC – R
Ha estat molt interessant passar aquestes proves, entre d'altres raons perquè, com ja em va avisar la meva tutora, donen informació afegida que no es veu reflectida en els resultats però que he anotat perquè enriqueixen l'avaluació.
També he realitzat una sessió individual d'entrenament lector amb els vuit alumnes seleccionats de 1r i dues sessions d'entrenament lector en petit grup cooperatiu, amb els mateixos alumnes de 1r.
Fer la sessió individual amb alumnes de 1r, no conscients encara de les seves dificultats lectores, ha estat molt entusiasmant. L'aplicatiu els hi encanta, els motiva i l'activitat proposada és adient pel seu nivell lector.
Les dues sessions de treball col·laboratiu han estat genials. Mentre un alumne s'entrenava, altre anava clicant el ratolí, ajudant-lo en aquesta tasca i el darrer company apuntava el resultat en temps de cada activitat. Els dos companys estaven molt atents a la lectura del company que feia la pràctica i molt prudents a l'hora d'ajudar-lo!! Una de les coses que m'ha meravellat més és la familiaritat que ja, des de tant petits, tenen amb el món digital, amb nascut en plena immersió de l'era digital!!
Prèviament a aquestes activitats, vaig parlar amb les tutores breument per explicar els resultats de la baremació i les actuacions que acabo de descriure. Però penso que hauria anat molt millor seure tranquil·lament i explicar tots els resultats, actuacions i propostes, fer intercanvi d'idees, opinions, suggeriments, dubtes... Però no ha estat possible coordinar aquesta reunió entre escola i Avesedari fins al proper gener. Totes dues institucions treballen a ritmes ben diferents i els mestres sempre anem a tope amb uns horaris molt marcats per les classes, amb unes hores exclusives molt atapeïdes i previstes amb força antel·lació, cosa que com a psicopedagogs hem de tenir en compte.
Queden coses pendents que aquest nadal i durant el gener acabarem de lligar i que explicaré a la memòria, però sento que ahir vaig acabar el meu pràcticum i amb ell un temps que he viscut amb molta intensitat i que recordaré com a una època molt especial de la meva vida.
Els resultats i les propostes
Aquestes darreres setmanes han estat d'espera dels resultats de les proves de baremació passades a l'escola. Per fi amb els resultats a la mà (ja els comentaré a la memòria), la meva tutora va fer una proposta de proves específiques per assegurar que els alumnes que han destacat en els resultats realment tenen dificultats de lectura.
Dimecres de la setmana del pont de desembre, vam treballar sobre la proposta inicial. La meva tutora, una altra psicòloga i jo vam acabar de pactar quines proves es passaven als alumnes de 1r i 4t, ja que són els nivells amb els quals Avesedari es pot comprometre a fer un seguiment de l'entrenament que rebran i que reverteixi en la seva recerca.
Es curiós els món de les proves, hi ha moltes però sovint no s'acaben d'ajustar a les necessitats del moment... També em xoca no haver rebut una assignatura on es treballi aquest tema, quan recordo que a magisteri sí que ho vam fer.
També trobo a faltar acabar de refrescar l'assignatura de Mètodes i disseny d'avaluació psicològica perquè la vaig fer fa molt anys , en al meva "primera i curta tanda” d'estudis de psicopedagogia. No obstant el món de l'estadística des de fa temps és un món que cada vegada m'apassiona més, de vegades penso que tinc certes aptituds i que mai a la vida m'ho havia plantejat... quantes possibilitats laborals hauríem pogut tenir i per falta d'una orientació professional adient em deixat passar de llarg... abans aquesta orientació no existia, (clar parlo de mi que ja he superat la frontera dels 40)
Ara, a les acaballes del meu temps de pràcticum se m'ha acumulat la feina. Aquesta setmana he fet l'avaluació dels subjectes triats, i he fet dues sessions del programa d'entrenament de la lectura per valorar la seva aplicació des de diverses vessants o possibilitats, la meva tutora vol que ho visqui i jo també he volgut.
PD. El gràfic representa resulats de 1r: la distribució de 1r de primària en funció de la sevavelocitat de lectura en textos encastellà (vermell) i català(taronja).
Aquesta distribució es comporta com una corba normal o campana de Gauss.
divendres, 9 de desembre del 2011
Anàlisi DAFO
A partir d'aquestes dades , Avesedari pot crear estratègies aprofitant els punts forts i febles, com:
-Estratègies ofensives: Les fortaleses internes i les oportunitats externes sóc factors que ajuden a la consecució de l’objectiu-somni de poder oferir el programa a les escoles. Per tant es poden crear estratègies ofensives per donar a conèixer el programa.
-Estratègies defensives: L’equip de treball cohesionat i motivat pot ajudar a trobar estratègies davant les amenaces de la conjuntura econòmica i del necessari bon traspàs de la informació als centres educatius.
-Estratègies de reorientació: les possibilitats d’expansió podrien comportar una reestructuració o canvi de l’espai en un futur. Per una altra banda ja s’està treballant en la millora del sistema en la nova versió que aviat sortirà (cap el gener del 2012). El temps d’espera, passa a ser una oportunitat per dedicar més temps a la recerca.
-Estratègies de supervivència: Davant les possibles amenaces, es poden dissenyar propostes que facilitin el desenvolupament del programa a les escoles.
Tots els factors analitzats han estat profitosos per al meu pràcticum, ja que:
Les fortaleses internes i les oportunitats externes són factors que han ajudat a la consecució dels objectius del meu pla de treball. Fins i tot s'han ampliat les meves expectatives i he activat coneixements en poder col·laborar en la recerca. També, aquestes oportunitats i fortaleses d'Avesedari han fet que “l'amenaça” en quan al desenvolupament del pla de treball, quedi diluïda; ja que m'ha permès viure un pràcticum molt proper a la realitat i necessitats d'Avesedari i per tant ha estat molt més ric i interessant per a mi. La “debilitat del temps d'espera” ha passat a ser una oportunitat per dedicar el temps a altres tasques de la UOC, a qüestions personals i també per recuperar forces pels moments més intensos de feina amb Avesedari.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Baremació
Aquestes dues setmanes hem estat baremant els alumnes de primària d'una escola de doble línia. La primera setmana vam estar baremant tots els membres de l'associació, alguns familiars d'ells, algun voluntari, també jo com a alumna en pràctiques... Va ser una setmana intensa i especial per l'ambient que es respirava, per l'oportunitat de poder baremar en el centre on treballo (al final es van oferir!), per les expectatives i interès que aquesta experiència generava en els mestres, per la curiositat i la il·lusió amb que s'ho van prendre els alumnes. Em va sobtar com cada alumne, davant d'una circumstància nova, davant de persones que no coneixia, expressava el seu tarannà.
Em sentia una col·laboradora excepcional, perquè era la única que coneixia els dos móns (Avesedari i el centre escolar)
Aquesta darrera setmana he estat passant les proves als alumnes que per diversos motius no les van poder fer la setmana anterior (sobretot alumnes malalts) i alguns alumnes a qui els faltava alguna prova per passar (aquest aspecte penso que s'hagués pogut subsanar amb una millor coordinació entre nosaltres. Bé és una millora a proposar!)
Com em sembla que ja he dit, Avesedari vol validar les seves pròpies proves de lectura i, prèvia prebaremació amb resultats positius, estan en la fase de baremar-les.
Així hem passat 3 bateries de proves:
PROLEC R i PROLEC SE (paraules i no paraules)
Lectura de dos textos en català i dos en castellà (textos triats, adaptats, creats per Avesedari)
Lectura de paraules i no paraules, amb més especificitat, en l'aplicatiu que han creat, anomenat Glifing.
Tot això prèvia entrevista amb els alumnes on els preguntàvem per la seva procedència, per saber els anys de residència a Catalunya, la llengua emprada a casa amb el pare i la mare; 4 preguntes sobre la lectura i 4 sobre l'entorn escolar per conèixer la seva percepció i també per trencar "el gel".
Prèviament a la baremació, vaig estar col·laborant en la preparació dels textos per al psicòleg, ja que en aquesta prova es tractava de comptabilitzar les paraules llegides en un minut i per ser ràpids vam acordar que l'ideal era numerar paraula per paraula. Va ser una feina de xinesos!! Però molt necessària i útil en el moment de passar proves.
També, la setmana anterior a començar la baremació, vam revisar el material amb intercanvis d'e-mails i amb una trobada conjunta. la Laura, que coordina i treballa en la part científica de la recerca, ens van acabar de passar tot el material i ens va donar les indicacions necessàries per passar les proves. No obstant va ser una trobada oberta, la Laura ens demanava les nostres aportacions, punts de vista, possibilitats i dificultats de la proposta. Considero que les aportacions de la Marta, l'auxiliar administrativa d'Avesedari, i les meves van ser molt interessants perquè partíem de realitats complementàries: ella en la seva vessant de mare i jo, per la vessant de mestra; aquesta part de coneixement pràctic va ajudar a millorar alguns detalls de les proves.
Així i tot, les revisions van ser continues durant la setmana de baremació. Quantes coses ha tenir present!! Aquesta és la primera escola on es realitzava la baremació i durant la setmana vam haver de reajustar petits aspectes, sobre la marxa es van solucionar les dificultats, errades etc... A les properes escoles a baremar, ja tindran tot aquest bagatge i experiència.
De tota aquesta experiència em quedo amb moltes impressions, emocions i reflexions. Destaco el valor del treball cooperatiu, és necessari i enriquidor!
divendres, 25 de novembre del 2011
Horaris
Aquest pràcticum està resultant molt irregular en quan a horaris, ja que hi ha setmanes que li dedico un munt d'hores i d'altres que queda més reduït. Bé, inicialment estava plantejat com un pràcticum "clàssic" el que normalment s'acostuma a fer a Avesedari, però les circumstàncies ocasionades per les seves necessitats han fet que aquest estigui sent un pràcticum excepcional, però molt profitós per a mi, perquè estic vivint i gaudint del dia a dia i de les necessitats i interessos de l'Associació, em sento part del projecte.
La raó per la qual em puc adaptar a aquesta irregularitat és perquè, com crec que ja he dit, estic gaudint d'una llicència de feina i hem puc avenir a les demandes de més intensitat de treball o de flexibilitat horària. Aquest fet va en detriment d'una planificació setmanal més constant, aspecte que de vegades trobo a faltat en aquest temps, ja que pensava que podria tenir una rutina d'estudi i de pràcticum més “tancada”.
Aquesta circumstància em fa pensar que els/les mestres, per les característiques de la nostra feina, estem molt acostumats a rutines molt marcades. Però sortir de l'ambient escolar, que és on treballo habitualment, és molt enriquidor. Em fa ser més conscient d'altres realitats i circumstàncies laborals.
Així doncs inicialment, una de les coses que més em va sobtar amb Avesedari va ser el seu ritme de treball; malgrat ser intents, quan he anat no ha semblat estar marcat pel rellotge. Aquest era un aspecte que inicialment em posava una mica nerviosa, acostumada al ritme escolar – com ja he dit-.
A Avesedari és respira harmonia, tranquil·litat, empatia, es busca fer la feina des del benestar. Hi ha detalls, es cuiden els detalls...
dimarts, 15 de novembre del 2011
Avesedari i el Programa Binding
Potser, abans de continuar parlant de baremacions, us hauria fet cinc cèntims d'Avesedari http://avesedari.org/ l'associació amb qui realitzo les pràctiques.
Avesedari és una associació sense ànim de lucre que estudia les dificultats d'aprenentatge. Va començar a fer recerca fa 3 anys amb el suport de la Facultat Psicologia de la Universitat de Barcelona i de la Facultat d'Informàtica de la mateixa universitat.
En aquest temps han estat investigant en un programa de reeducació i entrenament de la lectura que han anomenat Binding. Aquest programa es presenta en aplicatiu informàtic i està a punt de sortir la 2a versió. El programa es divideix en múltiples sessions de reeducació curtes i treballen diferents aspectes de la lectura (decodificació, atenció, memòria de treball etc...) a partir de síl·labes, paraules i no paraules.
Els resultats que van obtenint fins ara, amb subjectes que han fet l'entrenament, són molt positius. L'associació considera que l'èxit està basat en la intensitat del programa aplicat a subjectes dislèctics; ja que la reeducació es realitza durant 20-30 minuts cada dia durant 4 dies a la setmana (de dilluns a dijous). Els entrenadors d'aquesta reeducació poden ser els pares, educadors o mestres (si es fa dins de l'horari escolar). Diàriament hi ha un traspàs de resultats entre entrenadors i terapeuta, ja que cada reeducació té una pauta personalitzada. Setmanal o quinzenalment hi ha una supervisió del terapeuta que alhora realitza altres tasques reeducadores.
Considero que aquest projecte és innovador perquè fa una combinació perfecta entre reeducació i noves tecnologies aplicades a l'educació; alhora de ser eficaç, resulta interessant i motivador pels nens/es amb dificultats de la lectura.
Actualment Avesedari realitza una doble tasca: la recerca i el diagnòstic i tractament de les dificultats de la lectura o dislèxia.
Les tasques de prebaremació que us explicava en l'anterior entrada són necessàries per baremar les proves de prediagnòstic que han creat, aquesta és una de les tasques de recerca que realitzen actualment.
dijous, 10 de novembre del 2011
Prebaremació
Estic a la disposició d'Avesedari per realitzar alguna tasca que necessitin.
Tot just necessitaven prebaremar proves pròpies de lectura de 5è i 6è i per això calia passar les proves a dotze subjectes de cada nivell: 4 bons lectors, 4 lectors mitjos i 4 lectors amb dificultats en la lectura. Em vaig posar en contacte amb la meva escola per passar les proves allà (em resulta còmode i ells s'han ofert per ajudar en el que calgui, mentrestant estic gaudint d'una llicència per poder fer el pràcticum i acabar la UOC)
Les proves estan composades per la lectura de paraules i no paraules del PROLEC i la lectura de sis textos, tres en català i tres en castellà. La consigna que es dóna als alumnes és que llegeixin el millor que puguin les diferents paraules i textos:
- En el PROLEC vaig fer el recompte d'errades i el temps que havien trigat a llegir el llistat de paraules i no paraules
- Les no-paraules són un conjunt de lletres que formen una paraula que es pot llegir però que no té significat; per exemple: patufalo, cosijo...
- Els textos, els alumnes els havien de llegir durant un minut i jo, a més de controlar el temps, fer el recompte d'errades.
Passar les proves va ser interessant i divertit, amb els nens et passen anècdotes ben divertides!!
Em van sobtar algunes coses:
- La curiositat dels alumnes, sobretot d'aquells que no havien estat seleccionats per passar les proves!
- La preocupació o reticència dels alumnes amb més dificultats, es sentien avaluats quan el que es pretenia era avaluar la prova i no a ells; aspecte en el que vaig insistir. Quan acabàvem, els agraïa la seva col·laboració amb la ciència!
- El temps real de passar la prova! Jo comptava amb deu minuts per alumne però la mitja va resultar d'uns 15 minuts!! Jo anava tota preocupada per no complir amb el temps ... En comentar-ho amb la tutora, ella em va tranquil·litzar, ella m'explicava que aquesta és una constant quan es passen proves, cada alumne necessita un temps diferent.
dijous, 3 de novembre del 2011
Apunts sobre la dislèxia
El passat divendres 21 d'octubre, vaig realitzar la primera trobada del pràcticum amb la meva tutora. L'objectiu de la sessió era situar les dificultats d'aprenentatge, en concret la dislèxia. La tutora ens va passar un power point i ens va explicar i comentar aspectes clau del tema.
Les dades donades eren molt nombroses i ben justificades; destacaré les que per a mi van ser les més interessants:
- En la nostra societat les competències lectores són fonamentals per comprendre i habitar el món. Un dels aprenentatges més importants de l'escola és l'aprenentatge i perfeccionament de la lectura i l'escriptura. Però que passa amb aquells alumnes que no acaben de ser experts en la lectura i escriptura, que comenten molts errors, malgrat que són alumnes intel·ligents? Són alumnes mandrosos? No volen o no poden?
- La dislèxia,un tema controvertit. Possiblement crea controvèrsia perquè els criteris per detectar-la són diversos i poc consensuats, no obstant hi ha un aspecte clau que remarcava la meva tutora i que em sembla molt important; es pot enunciar en forma de pregunta: "L'alumne/a presenta dificultats d'aprenentatge en la lectura?" Si la resposta és afirmativa hem d'ajudar a l'alumne/a minimitzar aquestes dificultats. Aquest, per a mi, és un concepte clau e important, podem posar-nos a discutir si un alumne/a és o no dislèctic, però l'important és que si veiem que presenta dificultats, cal ajudar-lo.
- En la lectura, l'important és la comprensió, però si l'alumne està dedicant tota l'energia a decodificar no li queda temps (o li queda menys temps) per comprendre. Alhora, és a través de la lectura que s'amplien en gran manera els coneixements. La comprensió funciona associant coneixements. Si tens menys volum de coneixements perquè la lectura és més dificultosa, resulta més difícil adquirir més coneixements, tenir una visió del món que t'envolta més rica i completa.
Podria afegir moltes més coses... però just ahir, em vaig assabentar que el Departament d'Ensenyament juntament amb el Col·legi de Logopedes ha publicat un Protocol de detecció de la dislèxia. Aquesta és una MOLT BONA NOTÍCIA, ja que considero que a les escoles anàvem força perduts en aquesta tasca i que molts dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge ho són per aquesta causa.
Us envio l'enllaç als protocols; va ser notícia a un telenotícies, també us envio l'enllaç.
En aquests protocols es troba tota la informació molt ben explicada i estructurada de la següent manera:
- Què és la dislèxia
- Necessitat d’uns protocols d’observació i detecció, i instruccions d’ús
- Orientacions per a la intervenció
- Algunes consideracions sobre l’aprenentatge de la llengua escrita
- Protocol d’observació per a detectar indicadors de la dislèxia en l’etapa de...
- Pautes d’actuació per als alumnes de l’etapa de...
- Per saber-ne més: recursos, materials i bibliografia
Els protocols: http://www.xtec.cat/sep/index.htm
La notícia: http://www.tv3.cat/videos/3779430/Pla-per-combatre-la-dislexia
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Presentació del pràcticum 2
El camp triat per fer el pràcticum 2 és el de les dificultats d'aprenentatge; el perquè hi ha nens i nenes que amb un desenvolupament maduratiu normal pateixen dificultats d'aprenentatge en l'àmbit educatiu formal.
Aquest és un dels motius pels quals em vaig decantar per ser mestra d'EE (encara que a mi m'agrada dir mestra d'AD, d'Atenció a la Diversitat) i ara, per continuar la meva formació en l'àmbit psicopedagògic.
Malgrat que amb aquest pràcticum acabo la meva formació en Psicopedagogia, sento que estic començant, sento que “Sólo sé que no sé nada”(1), sé que quan acabi he de continuar aprenent, això no s'acaba!
La possibilitat de poder aprofundir en les dificultats d'aprenentatge amb una associació sense ànim de lucre i amb un projecte innovador em van seduir. Així que les pràctiques les realitzo amb AVESEDARI (no m'equivoco!, s'escriu així) i el camp que treballaré és la dislèxia. Estic molt contenta de poder endinsar-me en aquest tema, de vegades controvertit, crec que aprendré molt.
Aquesta formació m'ajudarà a ampliar els meus coneixements, a aplicar-los en la meva feina actual, com a mestra d'EE i potser, en un possible futur, dins de l'àmbit psicopedagògic.
Els objectius principals d'aquest pràcticum són:
1. Aprofundir en el coneixement del trastorn de la dislèxia, de la seva incidència en el món escolar i personal dels afectats.
2. Formar-me en el seu procés de tractament.
(1) Sócrates
dilluns, 30 de maig del 2011
12. Per acabar
No és ben bé que hagi arribat a la meta, només estic començant!! Però sí que ha estat com una cursa que prèviament ha requerit preparació; durant la carrera ha estat necessari concentració, esforç, energia, ànims; en aquesta cursa també m'he trobat dificultats i dubtes...però ha valgut la pena fer-la.
Ha arribat el moment de tancar aquest bloc i miro de fer unes petites conclusions del que han estat les meves primeres pràctiques de psicopedagogia, en les que he pagat la “novatada” i de les que ha aprés molt per les properes, tal i com explicava en l'anterior post.
A nivell general, les pràctiques són molt necessàries, imprescindibles!!, per treballar des de la perspectiva del psicopedagog/a i conèixer de prop els reptes, les dificultats i també les satisfaccions.
Com a futura psicopedagoga, els reptes i les dificultats van molt lligats ; perquè aquestes són reptes a superar. Destacaria les següents dificultats-reptes:
- Fer entendre el meu paper de col·laboradora en el context escolar, en aquest cas perquè ha estat on he realitzat les pràctiques.
- Formació i més formació, és imprescindible, és condició sine qua non.
- Establir una comunicació sincera, d'igual a igual, eficaç amb l'assessorat.
En quan al pla de treball, he de dir:
- 1a fase: Recollida d'informació. Ha estat la fase més extensa per diferents motius. Per la quantitat de documentació que el centre em va oferir, perquè potser hauria d'haver sabut fer una tria més acurada. També perquè em vaig confiar... i el temps passa volant!!
- 2a fase: Actuació: Ha estat una fase més concreta, però molt intensa i interessant. Ha estat la fase de contacte amb els mestres, amb l'activitat de debat que vaig passar als cicles. Aquesta fase m'ha permès poder parlar-ne amb alguna mestra molt interessada i conscienciada amb el tema del llenguatge oral, això ha estat molt estimulant.
- 3a fase: Devolució: Encara estic treballant per fer una síntesi de la informació recollida i organitzar la petita recerca sobre propostes avaluatives i altres propostes associades al tractament del llenguatge oral per lliurar al centre educatiu.
No sé si arribaré a crear un debat en positiu entre el professorat per tal que, en el sí del claustre, es prenguin futures decisions consensuades en relació al procés d'ensenyament i aprenentatge del llenguatge oral i per tant del seu procés d'avaluació. Però, sí sé que els he fet aturar-se i reflexionar... i això ja és un primer pas... queda pendent la devolució... aleshores, potser alguna cosa més és posarà en moviment.
11. Una demanda fictícia
Fer pràctiques de psicopedagogia amb una demanda "fictícia" no és la situació més desitjable. Això és el que vaig fer jo, vaig fer una proposta que en principi va ser ben acollida, però que no respon a les necessitats reals del centre.
Part de l'energia positiva que t'anima a tirar endavant, penso que ve de la mà d'estar fent una feina que serà útil, que servirà per alguna cosa. En el meu cas, per acompanyar als/les mestres i al centre en el seu desenvolupament institucional.
Abans de començar les pràctiques, vaig proposar al director del centre realitzar les pràctiques sobre el llenguatge oral, ell hi va estar d'acord. Però davant del suggeriment de la possibilitat de comunicar als mestres del centre que estava fent pràctiques... i veladament que els impliqués en la proposta per a la millora... no vaig obtenir una resposta clara. Un temps després de lliurar-li el meu pla de treball, a finals de març o començaments d'abril, li vaig recordar que el meu pla de treball pretenia acabar amb una trobada amb el claustre per fer una devolució de l'anàlisi de l'escola sobre el llenguatge oral (per si no s'en recordava o no havia tingut temps de llegir el pla de treball). La seva resposta va ser apel·lar a la manca de temps per poder realitzar-ho; malgrat jo li vaig dir que seria una activitat curta d'uns 10 -15 minuts màxim... Segons la meva interpretació era una forma elegant de mostrar resistències...
Però si faig una anàlisi més profunda del paràgraf anterior, també puc analitzar altres coses. Com, per exemple, la comunicació. En aquest cas, la dificultat d'una comunicació fluida...
Per tot això, vull que les meves properes pràctiques tinguin un context més real, més desitjat per les persones o institució, que hi hagi una demanda real. A veure si ho aconsegueixo!!
diumenge, 29 de maig del 2011
10. Una mica de bibliografia
No volia acabar aquest bloc sense proposar alguna dada bibliogràfica.
Trobar llibres que parlin de l'avaluació n'hi ha molts, però que n'aprofundeixin no hi ha tants, potser perquè com llegia...a saber on..., es tracta d'una tasca "escurridiza", una tasca difícil... però com va reflexionar el director de l'escola de pràctiques cal avaluar per millorar, si no hi ha avaluació no hi ha possibilitat de millora.
D'entre tots els llibres que he vist, mig llegit i fullejat us adjunto les dades d'alguns dels llibres que m'han semblat més interessants, amb una breu explicació.
AVALUACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL A L'ESCOLA
Varis autors (2003). Avaluar l'aprenentatge (de 3 a 7 anys) . Barcelona: Graó.
M.J. Del Rio (2003). Psicopedagogía de la lengua oral: un enfoque comunicativo Barcelona: ICE. Universitat de Barcelona : Horsori,
Per EI. Fa una avaluació més exhaustiva, per casos concrets.
Sánchez, Benjamín (1971) Lenguaje oral: diagnóstico, enseñanza y recuperación. Buenos Aires: Kapelusz.
Per EI i CI. Presenta el disseny de l'avaluació del llenguatge oral de forma detallada i completa i amb graelles a nivell d'expressió oral: avaluació fonètica i fonològica, avaluació morfosintaxi, avaluació semàntica, avaluació de la pragmàtica
Per CM i CS. És un llibre molt senzill, fins i tot pot semblar desfasat, però pràctic en l'avaluació per diagnosticar mancances de forma del llenguatge oral en alumnes de cicles avançats com pobresa de vocabulari, desordre en las idees, falta de claredat en las idees, idees pobres...
També té un apartat de didàctica de llenguatge oral ( la conversació, la discussió, narració i descripció, la dramatització, exposició, la poesia). I un darrer apartat dedicat a la recuperació del llenguatge oral.
Tough, Joan (1987). El Lenguaje oral en la escuela : una guía de observación y actuación para el maestro. Madrid: Visor.
Interessant, per detectar casos, llenguatge planer.
D. Cassany, M. Luna, G. Sanz (2001) Ensenyar llengua. Barcelona. Graó.
Per CM, CS, Secundària... Llibre molt complet i bàsic amb capítols dedicats a la comprensió oral i expressió oral i la seva avaluació.
Volia afegir més bibliografia de llibres de didàctica i activitats, llibres de diagnòstic i llibres teòrics. Quan l'acabi de confegir la penjaré en el fòrum per si us interessa.
9. Un qüestionari anònim
Dimarts passat vaig parlar amb l'equip directiu, els hi vaig lliurar les preguntes que vaig fer als cicles; ells també les van respondre ràpidament, amb el temps que tenien. Va ser interessant percebre com rebien les preguntes i les seves respostes... També els hi vaig demanar dades del centre i la seva percepció dels canvis... Aquesta és una escola que ha crescut de cop; en uns deu anys ha passat d'escola cíclica a escola de doble línia.
Vaig realitzat un petit qüestionari pels mestres, per copsar més dades sobre el llenguatge oral. Dimecres passat el vaig passat als cicles amb la intenció que l'omplissin en un tres i no res, perquè volia tenir el màxim de respostes possibles. Però quan vaig lliurar el petit document al primer cicle, ells em van demanar d'omplir-ho amb una mica de tranquil·litat. Així doncs, vam acordar que omplirien i deixarien els qüestionaris a la meva gaveta fins aquest divendres passat. M'han contestat vint persones de trenta-un fulls lliurats acordat. A darrera hora em vaig oblidar de tornar a mirar! No sé si hi haurà algun full més...
Les preguntes estan relacionades amb el temps emprat, les activitats i l'avaluació del llenguatge oral:
QÜESTIONARI
Encercla el cicle al que pertanys:
EI CI CM CS
Encercla quina és la teva tasca:
tutora especialista
Encercla la periodicitat i el temps aproximat dedicat al llenguatge oral:
diari setmanal quinzenal ..........................
Enumera les activitats més comunes de comprensió i/o expressió oral que hagis realitzat enguany.
Durant l'actual curs, has fet alguna avaluació oral (enlloc de l'avaluació escrita)
sí no
En quina àrea/es has realitzat aquesta/es prova/es orals.
15' 30' 45' 1h altres:
dimecres, 25 de maig del 2011
8. No perdre el nord
Durant aquests dies m'he trobat amb un dilema quan pensava en el PEC i el PL del centre de pràctiques, ja que trobo mancances o necessitats i , vaig capficar-me que també calia assessorar al centre en aquests àmbits...
Però no és tant fàcil assessorar quan manca formació, alhora començava a agobiar-me per voler fer-ho tot!... Sort que el temps (el poc temps que em queda per acabar aquestes pràctiques i lliurar la documentació) posa les coses en el seu lloc, també ajuda molt la reflexió. Ara m'adono que:
1r. No puc abarcar-ho per manca de temps.
2n. Necessitaria més informació i formació per fer-ho.
3r. Aquest no era l'objectiu d'aquesta demanda, en tot cas, ho podré suggerir a les conclusions que oferiré al centre.
dijous, 19 de maig del 2011
7. Trobades amb els cicles
Preguntes als cicles pel debat, diàleg i reflexió.
Situem la comprensió i expressió oral en la pràctica educativa i, en concret, en la competència lingüística. Quina és la seva importància? Per què?
Us preocupa el tractament de l’avaluació de la comprensió i expressió oral. Creieu que és necessària? Quins són els avantatges i les dificultats per portar-la a terme a nivell:
- de centre - d'aula - d'alumnat.
Al nivell o al cicle, es realitza sistemàticament una avaluació de la comprensió i/o expressió oral en algun del idiomes treballats a l'escola?
Coneixeu la importància dels següents documents en relació a l'avaluació? Segons el vostre criteri quina és la seva importància.
- PEC - PCC - PL - Altre document
Curiosament, gairebé tots els cicles han contestat de forma similar. Òbviament, on hi ha diferències és en l'aspecte relacionat amb les edats dels alumnes; cada cicle té una idiosincràsia diferent en relació el llenguatge oral (necessitats, propostes didàctiques...)
Resumint molt, les idees que van sorgir són les següents:
Tots els cicles pensen que el llenguatge oral és una competència molt important en el currículum, però tots també són conscients que no es treballa prou.
El cicles troben que és necessari avaluar-la sobretot per detectar necessitats.
A títol de nivell, algun nivell fa una recollida de dades per a l'avaluació, perquè treballa el llenguatge oral de forma específica.
En quan als documents que haurien de tractar l'avaluació, aquesta ha estat la pregunta més difícil de respondre... vaig haver d'aclarir que es tractava de donar una opinió, de captar les seves impressions... Em sembla que alguns mestres se sentien avaluats en relació als seus coneixements a nivell teòric i no era pas la meva intenció. Tothom opinava que els tres documents són molt importants, però feien més incidència en el pla lingüístic.
Aquesta activitat ha estat molt estimulant, m'ha sorprès agradablement la bona predisposició i participació del professorat, els seus comentaris i reflexions... Per una altra banda, he copsar la dinàmica interna de cada cicle i m'ha sorprès perquè ha estat inesperat per a mi, però m'ha fer pensar molt en com la nostra forma de ser i de viure l'escola afecta als nostres companys de treball.
dimecres, 18 de maig del 2011
6. Una web interessant
Us deia en l'anterior missatge que m'havia costat posar-m'hi a llegir la normativa... Potser és perquè em queda el record d'antigues lectures de normatives i decrets que es feien molt feixugues, no només pel llenguatge emprat sinó també per la mida de la lletra (parlo de quan la informàtica no estava tant avançada i aquests documents arribaven a les meves mans fotocopiats).
Després, un cop engegada la lectura del currículum, la veritat és que no ha estat una tasca tan dura com preveia; els anys d'estudiar a la UOC "curten" i entrenen en la lectura de textos de rellevància educativa... El meu tutor de pràctiques sempre diu que als mestres ens costa llegir literatura pedagògica i la veritat és que, tenint en compte que mai podem generalitzar, una mica de raó sí que té.
Però aquesta post era per comentar-vos que, fa pocs dies, vaig descobrir la web www.lecturafacil.net Lectura fàcil és una entitat sense ànim de lucre que treballa per apropar la lectura a les persones amb dificultats de comprensió lectora, nens o adults. Em sembla que és un recurs molt interessant tant pels alumnes amb dificultats d'aprenentatge com per a tota la població en general. Desitjo que sigui del vostre interès i us animo a que hi feu una ullada!!
dimarts, 17 de maig del 2011
5. Escriure un diari de pràctiques
Això d'escriure el diari de pràctiques m'està costant i no és per falta d'idees, d'impressions... Espero fer-ho molt millor les properes pràctiques.
També hi ha un tema d'autoexigència, de voler exposar la informació tan bé que al final passen els dies i els dies i cada cop costa més.
Em vaig encallar en la lectura de la documentació oficial, no sé perquè se'm feia una muntanya, la trobava tant feixuga... va coincidir amb la setmana santa i el trencament de la quotidianitat que em va tan bé per poder ser constant en les meves tasques... per una altra banda el cansament que arrossego per abastar més del que puc ( jo només volia agafar les pràctiques i el meu consultor em va recomanar agafar una altra assignatura... de fet ell tenia raó... però jo també...)
Bé, això a de sortir endavant i de fet ja estic fent coses:
he avançat en la lectura del currículum i la normativa...
he preparat i passat un qüestionari als cicle (aquest proper dimecres toca Educació Infantil i Cicle Inicial)
estic buscant bibliografia sobre l'avaluació
En quan a la normativa he llegit les ordres d'avaluació d'Educació Infantil i Educació Primària.
He llegit el Currículum d'Infantil i el de Primària en relació al llenguatge oral...ara he de copsar, recollir les idees clau i estic pensant en fer un quadre on es pugui veure les demandes avaluatives per cicle i alhora globalment...
Per una altra banda, veig que dels documents de centre PEC i PL, l'escola necessitaria un assessorament, però em falta trobar la "fòrmula" per poder donar idees o pistes... si la trobo ja us ho comentaré...
Bé, m'he de llençar i anar explicant, encara que no sigui tan ordenada i perfecta com volia, a la fi es tracta d'un diari, oi?
dimarts, 10 de maig del 2011
4. Fase 1: Recollida i anàlisi d'informació
- PEC (Projecte Educatiu de Centre)
- PLC (Projecte Lingüístic de Centre)
- Normes d'organització i funcionament (antic Reglament de Règim Intern)
- PCC (Projecte Curricular de Centre)
- PGA (Projecte General Anual; antic PAC o Pla Anual de Centre)
- Projecte de biblioteca 2012 (en elaboració)
- Informes d'EI i EP (dades relacionades amb el llenguatge oral)
- Programacions de llengua catalana del 1r trimestre d'enguany (dades relacionades amb el llenguatge oral)
- Resultats de les competències bàsiques des del curs 2004-2005 fins el curs 2007-2008 (dades relacionades amb el llenguatge oral)
- Altres documents interns.
dimecres, 4 de maig del 2011
3. Una notícia...per trencar el gel!!
Fa massa dies que no escric, he de trencar el gel!! Així que començo penjant un enllaç a una notícia de premsa sobre la competència oral que em va fer reflexionar molt i que possiblement va ajudar a que em decidís fer les pràctiques sobre l'avaluació de la comprensió i expressió oral.
La notícia explica la importància d'aquesta competència en el present i futur educatiu i laboral... Jo també afegiria la seva importància social.
Aquí teniu l'enllaç:
| http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101213/educacio-mon-laboral- |
dilluns, 4 d’abril del 2011
2. Reflexions i primeres tasques
Ahir, vaig reflexionar sobre el fet d’assessorar a partir de dos textos molt diferents que havia estat llegint...
Però, potser primer de tot, seria interessant situar-vos en el context de les meves pràctiques. Les pràctiques les realitzo en el meu centre de treball per una qüestió de conciliació laboral i familiar, em resultava més viable i pràctic, però això no vol dir fàcil...
TORNANT A LA REFLEXIÓ: Vaig estar pensant en dues idees a partir de la lectura d'un document i d'un capítol d'un llibre i al final les vaig acabar lligant amb el fet d'assessorar.
IDEA 1: Els mestres tenen molts coneixements i experiències prèvies, no són una tabula rasa, per tant s'ha de comptar amb el seu bagatge i acompanyar-los en la busca de recursos.
Segur que es tracta d'una idea òbvia, no obstant considero que cal tenir-la molt present.
IDEA 2: Més que "receptes", les persones necessitem tenir idees i criteris clars; saber reflexionar per comprendre i resoldre les situacions i els problemes... Per tant, aquesta afirmació es pot traslladar a l'escola; el centre educatiu ha de fer un procés similar... i l’assessor no pot donar “receptes” sinó ajudar a que el centre prengui una postura reflexiva que desemboqui en el canvi, en la millora, en el progrés.
En definitiva, considero el fet d'assessorar com una tasca complexa i delicada.
EN QUANT A LES PRÀCTIQUES, estic realitzant la primera fase que és una recollida d'informació per situar l’avaluació de la llengua oral.
Donat que és un tema molt ampli, perquè a l'escola es treballa amb tres llengües (català, castellà i anglès) ho he acotat a la llengua catalana, perquè sinó el tema és inviable pel temps assignat.
Ara la meva tasca és recollir les dades més significatives dels decrets i lleis, de la documentació oficial i interna del centre... he llegit i copsat dades del PL, PEC, ... programacions del 1r trimestre d’enguany... potser tot això us sembla feixuc.. però estic gaudit fent aquesta tasca... m’agrada buscar dades i analitzar-les, reflexionar..
ELS DOCUMENTS que comentava són (per si us interessa o per si teniu curiositat)
- Bettelheim, B. (2003). No hay pades perfectos. Barcelona: Crítica.
- Departament d'Educació. Pla marc de formació permanent 2005 - 2010 (document provisional). Generalitat de Catalunya.