Fer pràctiques de psicopedagogia amb una demanda "fictícia" no és la situació més desitjable. Això és el que vaig fer jo, vaig fer una proposta que en principi va ser ben acollida, però que no respon a les necessitats reals del centre.
Part de l'energia positiva que t'anima a tirar endavant, penso que ve de la mà d'estar fent una feina que serà útil, que servirà per alguna cosa. En el meu cas, per acompanyar als/les mestres i al centre en el seu desenvolupament institucional.
Abans de començar les pràctiques, vaig proposar al director del centre realitzar les pràctiques sobre el llenguatge oral, ell hi va estar d'acord. Però davant del suggeriment de la possibilitat de comunicar als mestres del centre que estava fent pràctiques... i veladament que els impliqués en la proposta per a la millora... no vaig obtenir una resposta clara. Un temps després de lliurar-li el meu pla de treball, a finals de març o començaments d'abril, li vaig recordar que el meu pla de treball pretenia acabar amb una trobada amb el claustre per fer una devolució de l'anàlisi de l'escola sobre el llenguatge oral (per si no s'en recordava o no havia tingut temps de llegir el pla de treball). La seva resposta va ser apel·lar a la manca de temps per poder realitzar-ho; malgrat jo li vaig dir que seria una activitat curta d'uns 10 -15 minuts màxim... Segons la meva interpretació era una forma elegant de mostrar resistències...
Però si faig una anàlisi més profunda del paràgraf anterior, també puc analitzar altres coses. Com, per exemple, la comunicació. En aquest cas, la dificultat d'una comunicació fluida...
Per tot això, vull que les meves properes pràctiques tinguin un context més real, més desitjat per les persones o institució, que hi hagi una demanda real. A veure si ho aconsegueixo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu missatge aquí