
Aquest pràcticum està resultant molt irregular en quan a horaris, ja que hi ha setmanes que li dedico un munt d'hores i d'altres que queda més reduït. Bé, inicialment estava plantejat com un pràcticum "clàssic" el que normalment s'acostuma a fer a Avesedari, però les circumstàncies ocasionades per les seves necessitats han fet que aquest estigui sent un pràcticum excepcional, però molt profitós per a mi, perquè estic vivint i gaudint del dia a dia i de les necessitats i interessos de l'Associació, em sento part del projecte.
La raó per la qual em puc adaptar a aquesta irregularitat és perquè, com crec que ja he dit, estic gaudint d'una llicència de feina i hem puc avenir a les demandes de més intensitat de treball o de flexibilitat horària. Aquest fet va en detriment d'una planificació setmanal més constant, aspecte que de vegades trobo a faltat en aquest temps, ja que pensava que podria tenir una rutina d'estudi i de pràcticum més “tancada”.
Aquesta circumstància em fa pensar que els/les mestres, per les característiques de la nostra feina, estem molt acostumats a rutines molt marcades. Però sortir de l'ambient escolar, que és on treballo habitualment, és molt enriquidor. Em fa ser més conscient d'altres realitats i circumstàncies laborals.
Així doncs inicialment, una de les coses que més em va sobtar amb Avesedari va ser el seu ritme de treball; malgrat ser intents, quan he anat no ha semblat estar marcat pel rellotge. Aquest era un aspecte que inicialment em posava una mica nerviosa, acostumada al ritme escolar – com ja he dit-.
A Avesedari és respira harmonia, tranquil·litat, empatia, es busca fer la feina des del benestar. Hi ha detalls, es cuiden els detalls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu missatge aquí